29 Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:– Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar.Salomó va fer dir a Joab:– Per què t’has refugiat vora l’altar?Joab respongué:– Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor.Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:– Vés i mata’l.
30 Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab:– El rei mana que surtis.Joab va respondre:– No, moriré aquí mateix.Benaiahu tornà la resposta al rei:– Joab m’ha contestat així.
31 El rei li digué:– Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.
32 El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà.
33 Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.
34 Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.
35 En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.