37 El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.
38 Ximí va respondre al rei:– La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor.Ximí va viure molt de temps a Jerusalem.
39 Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat,
40 va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus.
41 Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat.
42 El rei el va fer comparèixer i li digué:– ¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.”
43 Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?