6 Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts.
7 Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom.
8 Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria.
9 Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
10 David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David.
11 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
12 Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.