27 També els israelites es van mobilitzar, van rebre vitualles i sortiren a lluitar contra els enemics. Els israelites acampats enfront d’ells semblaven dos ramadets de cabres, mentre que els arameus cobrien la terra.
28 Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo sóc el Senyor.”
29 Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes a la infanteria aramea.
30 Els supervivents van fugir a la ciutat d’Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s’havia refugiat a la ciutat, s’amagava a la cambra més secreta.
31 Els seus consellers li van dir:– Hem sentit a dir que els reis d’Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d’Israel. Qui sap si et perdonarà la vida!
32 Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d’Israel i li digueren:– El teu servent Benadad et diu: “T’ho suplico: perdona’m la vida!”Acab va respondre:– Viu encara? És el meu germà!
33 Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot:– Benadad és el teu germà!Acab els digué:– Aneu-lo a buscar.Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge.