32 Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d’Israel i li digueren:– El teu servent Benadad et diu: “T’ho suplico: perdona’m la vida!”Acab va respondre:– Viu encara? És el meu germà!
33 Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot:– Benadad és el teu germà!Acab els digué:– Aneu-lo a buscar.Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge.
34 Llavors Benadad li va dir:– Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria.Acab va respondre:– Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat.Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.
35 Un home, membre d’un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor:– Fereix-me!L’altre es va negar a ferir-lo.
36 El primer li digué:– Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que te’n vagis d’aquí et matarà un lleó.Ell se’n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar.
37 Després aquell profeta va trobar un altre home i li digué:– Fereix-me!L’home el va ferir i li va fer mal.
38 Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S’havia dissimulat amb cendra la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués.