14 Micàiehu va respondre:– Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el Senyor em dirà.
15 Va arribar on era el rei, i aquest li preguntà:– Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho hem de deixar córrer?Ell va respondre:– Puja-hi, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
16 El rei va dir:– Quantes vegades t’hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
17 Llavors Micàiehu va anunciar:– Veig tot Israelescampat per les muntanyes,com ovelles sense pastor.El Senyor ha dit: “No tenen amo.”Que cadascú torni en pau a casa seva!
18 El rei d’Israel va dir a Josafat:– No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies.
19 Micàiehu va afegir:– Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i esquerra.
20 El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra.