2 Però l’any tercer, Josafat, rei de Judà, baixà a veure Acab, rei d’Israel.
3 El rei d’Israel havia dit als seus consellers:– A tots consta que Ramot-Galaad ens pertany, però nosaltres no fem res per recuperar-la de mans del rei dels arameus.
4 I va dir a Josafat:– Vols venir amb mi a conquerir Ramot-Galaad?Josafat va respondre al rei d’Israel:– Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu, i els meus cavalls, com els teus cavalls.
5 Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel:– Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
6 El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:– ¿Convé que ataqui Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?Ells van respondre:– Puja-hi, que el Senyor la farà caure en mans del rei.
7 Llavors Josafat va demanar:– ¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
8 El rei d’Israel va dir a Josafat:– Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà.Josafat va replicar:– Majestat, no parlis així!