17 «Tu ja saps que el meu pare David no pogué construir un temple dedicat al nom del Senyor, el seu Déu, perquè estava ocupat en la guerra que de tots costats li feien els seus enemics; finalment, el Senyor els hi va posar tots sota les plantes dels peus.
18 Però ara el Senyor, el meu Déu, m’ha concedit el repòs per totes bandes: no tinc adversaris ni m’amenaça cap mal.
19 He pensat, doncs, de construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu, d’acord amb allò que el Senyor va dir al meu pare David: “El teu fill, que jo faré que et succeeixi en el tron, és qui construirà un casal dedicat al meu nom.”
20 Ordena, doncs, que facin per a mi una tala de cedres del Líban. Els meus operaris aniran amb els teus, i als teus, jo els pagaré el sou que em demanis. Ja saps que nosaltres no tenim ningú que sàpiga tallar troncs com els sidonis.»
21 Hiram s’alegrà molt de sentir el missatge de Salomó i va dir:– Beneït sigui avui el Senyor, que ha concedit a David un fill savi per a governar aquest gran poble!
22 Després Hiram va enviar a Salomó aquest missatge: «He rebut el teu missatge, i et donaré tota la fusta de cedre i de savina que desitgis.
23 Els meus homes la faran baixar des del Líban fins al mar i la remolcaran amb rais per mar fins al lloc que tu m’indiquis; allà desmuntaré els rais i tu et podràs endur la fusta. A canvi, desitjo que em proveeixis de queviures per al personal del meu palau.»