21 i en aquest temple he preparat un lloc per a l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d’Egipte.
22 Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel,
23 va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
24 Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui.
25 Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda la promesa que vas fer a favor del teu servent, el meu pare David, quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet.”
26 Així, doncs, Déu d’Israel, et prego que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent, el meu pare David.
27 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.