1 Passat un quant temps, el rei Xerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, assignant-li un càrrec superior al de tots els seus cortesans.
2 Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava.
3 Veient-ho els de la guàrdia, li van dir:– Per què no fas cas del manament del rei?
4 I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seva actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu.
5 Quan Aman va veure que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà furiós.
6 Com que l’havien informat que Mardoqueu era jueu, li va semblar que no n’hi havia prou de procedir contra ell sol i decidí d’exterminar tots els jueus de l’imperi de Xerxes.
7 Així, el primer mes, que és el de nissan, de l’any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el pur, és a dir, els daus de la sort, en presència d’Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l’any fins que va caure en el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar.
8 Després Aman digué al rei Xerxes:– Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.
9 Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d’extermini, i jo donaré als administradors de l’imperi tres-centes tones de plata per a ingressar-les al tresor reial.
10 El rei es va treure l’anell del segell reial i el donà a Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic dels jueus,
11 tot dient-li:– La plata te la pots quedar, i d’aquest poble fes-ne el que et plagui.
12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una.
13 El decret, enviat a totes les províncies de l’imperi per mitjà de missatgers, establia que l’únic dia per a exterminar, assassinar i eliminar tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, seria el dia tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i alhora donava permís per a apoderar-se dels seus béns.
14 Les còpies del decret van ser promulgades en cada província, fent saber a tothom que havia d’estar preparat per a aquell dia.
15 Els missatgers sortiren immediatament per ordre del rei. El decret també va ser publicat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman s’entaulaven a celebrar-ho, els habitants de Susa estaven consternats.