2 Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava.
3 Veient-ho els de la guàrdia, li van dir:– Per què no fas cas del manament del rei?
4 I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seva actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu.
5 Quan Aman va veure que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà furiós.
6 Com que l’havien informat que Mardoqueu era jueu, li va semblar que no n’hi havia prou de procedir contra ell sol i decidí d’exterminar tots els jueus de l’imperi de Xerxes.
7 Així, el primer mes, que és el de nissan, de l’any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el pur, és a dir, els daus de la sort, en presència d’Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l’any fins que va caure en el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar.
8 Després Aman digué al rei Xerxes:– Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.