8 Després Aman digué al rei Xerxes:– Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.
9 Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d’extermini, i jo donaré als administradors de l’imperi tres-centes tones de plata per a ingressar-les al tresor reial.
10 El rei es va treure l’anell del segell reial i el donà a Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic dels jueus,
11 tot dient-li:– La plata te la pots quedar, i d’aquest poble fes-ne el que et plagui.
12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una.
13 El decret, enviat a totes les províncies de l’imperi per mitjà de missatgers, establia que l’únic dia per a exterminar, assassinar i eliminar tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, seria el dia tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i alhora donava permís per a apoderar-se dels seus béns.
14 Les còpies del decret van ser promulgades en cada província, fent saber a tothom que havia d’estar preparat per a aquell dia.