11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí.
12 Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i per a totes les províncies de l’imperi de Xerxes.
13 Les còpies d’aquest edicte s’havien de promulgar com a decrets en cada província i s’havien de fer públiques entre totes les ètnies, per tal que aquell dia els jueus poguessin passar comptes amb els seus enemics.
14 Els missatgers, muntant els millors corsers de l’administració reial, van sortir ràpidament per complir les ordres del rei. L’edicte va ser promulgat també a la ciutadella de Susa.
15 Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran corona d’or i un mantell de lli i de porpra. La ciutat de Susa va esclatar en crits d’alegria.
16 Per als jueus va ser un dia de llum i d’alegria, de festa i de glòria.
17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I molts de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.