2 El rei li va donar l’anell de segellar que havia pres a Aman. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l’administració de tot el patrimoni d’Aman.
3 Ester va parlar altra vegada al rei. Prosternada als seus peus i amb llàgrimes als ulls, suplicava que impedís el mal que Aman, l’agaguita, s’havia proposat de fer contra els jueus.
4 El rei va estendre damunt d’ella el ceptre d’or perquè s’aixequés. Ella es posà dreta davant el rei
5 i li digué:– Si el rei ho troba bé i jo gaudeixo del seu favor, si la meva petició és justa i el rei es complau en mi, que sigui revocat per escrit el decret criminal que Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, havia promulgat per exterminar els jueus de totes les províncies de l’imperi.
6 Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l’extermini del meu llinatge?
7 El rei Xerxes va respondre a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu:– Aman havia atemptat contra els jueus. Per això l’he fet penjar a la forca i he donat a Ester el seu patrimoni.
8 Però un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres, en nom del rei, escriviu als jueus el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.