6 Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l’extermini del meu llinatge?
7 El rei Xerxes va respondre a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu:– Aman havia atemptat contra els jueus. Per això l’he fet penjar a la forca i he donat a Ester el seu patrimoni.
8 Però un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres, en nom del rei, escriviu als jueus el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.
9 Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l’Índia fins a l’Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l’escriptura pròpia dels jueus.
10 L’edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l’administració reial.
11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí.
12 Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i per a totes les províncies de l’imperi de Xerxes.