8 Llavors tornaren a cridar Moisès i Aaron a la presència del faraó. Ell els va dir:– Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d’anar-hi?
9 Moisès va respondre:– Hem d’anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d’endur-nos també els ramats d’ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.
10 El faraó els digué:– Que el Senyor sigui amb vosaltres, si us penseu que us deixaré sortir amb els vostres fills! ¿Veieu com porteu males intencions?
11 Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu?Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.
12 Llavors el Senyor va dir a Moisès:– Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d’Egipte i devoraran tota l’herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada.
13 Moisès va alçar el seu bastó cap al país d’Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l’est havia portat les llagostes.
14 Van envair tot el país d’Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes, ni n’hi haurà mai més cap.