1 El Senyor va dir a Moisès:– Enviaré encara una altra plaga contra el faraó i contra Egipte. Després, no tan sols us deixarà sortir del país, sinó que us n’expulsarà per sempre.
2 Digues als israelites que demanin, cada home al seu veí i cada dona a la seva veïna, objectes de plata i d’or.
3 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia. Moisès mateix era molt ben considerat a Egipte, tant pels cortesans del faraó com pel poble.
4 Moisès va dir al faraó:– Això diu el Senyor: “Cap a mitjanit passaré pel mig d’Egipte
5 i moriran tots els seus primogènits, des del primogènit del faraó regnant fins al de l’esclava que treballa amb la mola, i també les primeres cries de tots els animals.
6 En tot el país d’Egipte s’aixecarà un clam tan gran com no se n’hi ha sentit mai cap ni se n’hi sentirà mai cap més.
7 Però entre els israelites ni se sentirà el lladruc d’un gos; a ells i als seus animals no els passarà res, perquè sapigueu que el Senyor fa una distinció entre Egipte i Israel.”
8 Llavors tots aquests cortesans que ara t’envolten a tu, oh faraó, vindran a prosternar-se davant meu i em diran: “Vés-te’n amb tot el poble que et segueix.” Després d’això, me n’aniré.Moisès se’n va anar indignat de davant el faraó.
9 El Senyor havia dit a Moisès:– El faraó no us escoltarà, i així en el país d’Egipte encara es multiplicaran els meus prodigis.
10 Moisès i Aaron van realitzar tots aquests prodigis davant el faraó, però el Senyor li havia endurit el cor, i ell no va deixar sortir els israelites del seu país.