16 Et serà com un distintiu a la mà, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mà forta, et va fer sortir d’Egipte.
17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquè es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se’n a Egipte.»
18 Per això Déu els va desviar cap al camí del desert i del Mar Roig. Els israelites van sortirdel país d’Egipte formats en ordre de batalla.
19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d’Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.»
20 Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert.
21 El Senyor caminava al davant d’ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit.
22 La columna de núvol durant el dia i la columna de foc durant la nit, no van deixar mai de guiar el poble.