14 El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.
15 El Senyor va dir a Moisès:– Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa.
16 I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar.
17 Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers.
18 I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
19 L’àngel de Déu, que caminava davant la formació d’Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s’hi va posar la columna de núvol que els anava al davant,
20 i es va situar entre la formació d’Egipte i la d’Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava la nit. En tota la nit les dues formacions no es van acostar l’una a l’altra.