21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir,
22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
23 Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d’ells al mig del mar, amb tots els cavalls del faraó, els seus carros i els seus guerrers.
24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió:
25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d’avançar.Els egipcis van exclamar:– Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d’ells contra Egipte!
26 El Senyor digué a Moisès:– Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.
27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se’l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar.