24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió:
25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d’avançar.Els egipcis van exclamar:– Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d’ells contra Egipte!
26 El Senyor digué a Moisès:– Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.
27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se’l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar.
28 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l’exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home.
29 En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar.