11 El Senyor digué a Moisès:
12 – He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.”
13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada.
14 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre.
15 Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: «Man hu?» (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:– Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.
16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d’un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.
17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc;