8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet amb el faraó i amb Egipte a favor d’Israel, i també les dificultats que havien tingut pel camí i com el Senyor els havia tret de totes.
9 Jetró es va alegrar de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo de les mans dels egipcis.
10 Jetró va dir:– Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat de les mans dels egipcis i de les mans del faraó.
11 Ara sé que el Senyor s’ha revelat més gran que tots els déus, justament quan els egipcis tractaven els israelites amb més arrogància.
12 Jetró, sogre de Moisès, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d’Israel van menjar amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.
13 L’endemà, Moisès es va asseure per fer de jutge del poble. Davant d’ell hi havia gent des del matí fins al vespre.
14 El sogre de Moisès va veure tot el que feia amb el poble i li digué:– Com és que fas això amb el poble? Per què t’asseus tot sol a judicar fent així que la gent s’hagi d’esperar des del matí fins al vespre?