11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans.
12 Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i l’enterrà a la sorra.
13 L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó:– Per què pegues a un company?
14 Ell li replicà:– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci?Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.»
15 També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou.
16 El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare.
17 Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien.