18 Tot el poble d’Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny.
19 Llavors van dir a Moisès:– Tu parla’ns, i nosaltres t’escoltarem. Que no ens parli Déu mateix, que moriríem!
20 Moisès els va respondre:– No tingueu por: Déu ha vingut per posar-vos a prova. Vol que el reverencieu i no pequeu.
21 El poble es mantenia lluny quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present.
22 El Senyor manà a Moisès:– Digues als israelites: “Vosaltres mateixos heu vist com us he parlat des de dalt el cel.
23 No us fabriqueu ídols de plata ni ídols d’or; no els poseu al costat meu.
24 »Fes de terra l’altar que em dediquis. Ofereix-m’hi els teus holocaustos i els teus sacrificis de comunió, els teus anyells o cabrits i els teus vedells, i jo vindré a beneir-te en tots els llocs on faré present el meu nom.