5 »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propietat d’un altre i li crema les garbes, el sembrat madur o el que ja despunta, el qui ha encès el foc pagarà els perjudicis.
6 »Quan algú rep d’un altre diners o objectes en dipòsit i li són robats de casa seva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble.
7 Però si no es descobreix el lladre, l’amo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà que no ha robat els béns del seu company.
8 En tots els casos de litigi sobre la propietat, sigui d’un bou, d’un ase, d’una ovella, d’un mantell o de qualsevol objecte perdut, els dos homes que pretenguin serne els amos, presentaran el seu cas davant de Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company.
9 »Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal perquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se l’enduen quan no ho veu,
10 el veí jurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de l’altre. L’amo de l’animal acceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir.
11 Però si el veí ha vist com li robaven l’animal, haurà d’indemnitzar l’amo.