10 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:– Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: “Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra”? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble.
13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: “Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més.”
14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.
15 Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats.
16 Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules.