19 Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya.
20 Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites.
21 Moisès va dir a Aaron:– Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?
22 Aaron respongué:– Que el meu senyor no s’indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal.
23 Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.”
24 Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
25 Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercè dels adversaris.