6 L’endemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se.
7 El Senyor digué a Moisès:– Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit.
8 De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava. S’han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: “Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte!”
9 El Senyor va afegir:– Veig com és aquest poble: sempre va a la seva.
10 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:– Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: “Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra”? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble.