17 I pren també el bastó; et servirà per a fer els prodigis.
18 Moisès va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué:– Permet que me’n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius.Jetró li va respondre:– Vés-te’n en pau.
19 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès:– Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
20 Moisès va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l’ase i se’n tornà cap a Egipte; portava a la mà el bastó de Déu.
21 El Senyor digué a Moisès:– Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t’he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble.
22 Digues-li: “Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit.
23 Jo t’he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit.”