2 El faraó va respondre:– Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
3 Ells van insistir:– El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa.
4 El rei d’Egipte els respongué:– Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
5 I va afegir:– ¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
6 Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:
7 – No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos.
8 Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!”