20 El Senyor ho va fer així. Hi hagué una invasió de tàvecs, que es van ficar al palau del faraó, a casa dels cortesans i a tot Egipte. El país estava desolat per culpa dels tàvecs.
21 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:– Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país.
22 Moisès li va respondre:– No convé que ho fem aquí, perquè els sacrificis que oferim al Senyor, el nostre Déu, són una cosa abominable per als egipcis i, si ens veuen oferir aquests sacrificis, segur que ens apedregaran.
23 Anirem desert enllà, a una distància de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.
24 Llavors el faraó va dir:– Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.
25 Moisès li va respondre:– Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s’hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.
26 Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor.