4 Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:– Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquè vagin a oferir sacrificis al Senyor.
5 Moisès li va respondre:– Digna’t assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.
6 Ell va dir:– Demà mateix.Moisès afegí:– Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu.
7 Les granotes s’apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.
8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
9 El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir.
10 En van recollir piles i piles, que van empudegar el país.