6 Ell va dir:– Demà mateix.Moisès afegí:– Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu.
7 Les granotes s’apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.
8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
9 El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir.
10 En van recollir piles i piles, que van empudegar el país.
11 Però quan el faraó va veure que havia tornat la calma, va endurir el seu cor i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
12 El Senyor va dir a Moisès:– Digues a Aaron: “Estén el teu bastó i dóna un cop a la pols de la terra, perquè la pols es converteixi en mosquits per tot el país d’Egipte.”