1 El Senyor va dir a Moisès:– Vés a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.
2 Si et negues a deixar-lo sortir, si t’entestes a retenir-lo,
3 el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta.
4 Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d’Israel i els ramats d’Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites.”
5 El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué:– Jo, el Senyor, demà faré això al país d’Egipte.
6 A partir de l’endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d’Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites.
7 El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat això, va endurir el seu cor i no deixà sortir el poble d’Israel.