18 El Senyor anuncia això:«Aquesta vegada llançaré amb la fonaels habitants d’aquest país,d’un cop de mà els faré arribaron ara apunto.»
19 Ai de mi! Quina desfeta!Se m’ha obert la ferida.Jo pensava:«Com podré suportar aquest mal!»
20 Sóc com una tenda devastada.N’han arrencat totes les cordes:els fills m’han abandonat,no me’n queda cap.Ja no em plantarà ningú la tenda,no hi haurà qui n’alci la lona.
21 Els pastors eren uns necis,no consultaven el Senyor;per això, com que no han tingut seny,tot el ramat se’ls ha esgarriat.
22 Atenció, arriben notícies:S’acosta una gran remordel país del nordque convertirà les viles de Judàen un desert,en un refugi de xacals.
23 Senyor, veig que l’homeno és amo de la seva conducta:quan camina,no orienta els seus passos.
24 Corregeix-me, Senyor,però amb mesura;no amb enuig,que no en quedaria res.