1 Referent als ammonites, això diu el Senyor:«Per ventura Israel no té fillsque puguin posseir la terra de Gad?Com és, doncs, que el déu Milcomse n’ha apoderati el seu poble n’habita les ciutats?
2 Per això vénen diesque faré ressonar el crit de guerraa Rabà dels ammonites.Ho dic jo, el Senyor.Es tornarà un tossal desolat,i seran incendiatsels pobles del voltant:llavors Israel prendrà possessióde la seva heretat.Ho he dit jo, el Senyor.
3 Planyeu-vos, gent d’Heixbon,perquè Ai ha estat devastada;crideu, rodalia de Rabà,vestiu-vos de dol, lamenteu-vos,aneu errantsper les tanques dels camps,perquè el déu Milcom serà deportatamb els seus sacerdots i dignataris.
4 Gent rebel,per què et glories de les fondaladesi dius que la teva vall és fèrtil?Tu et refies dels teus tresorsi afirmes: “Qui m’atacarà?”
5 Doncs jo faré caure el pànicdamunt teui t’envoltarà pertot arreu:us dispersareu cadascú pel seu costati no hi hauràqui aplegui els esgarriats.Ho dic jo, el Senyor,Déu de l’univers.
6 Però finalmentrenovaré la vida dels ammonites.Ho dic jo, el Senyor.»
7 Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers:«Ja no hi ha savis a Teman?No hi queden consellers?Han perdut la saviesa?
8 Fugiu, habitants de Dedan,retireu-vos a viure a les coves!Jo envio una calamitatal poble d’Esaú;ara haurà de donar comptes.
9 Us arriben els veremadors,que no deixaran ni un gotim;de nit us arriben lladres,que saquejaran al seu gust.
10 Jo mateix despullo Esaú,descobreixo els seus cataus:no es podrà pas amagar.Tot el seu poble és devastat:els fills, els germansi els veïns ja no hi són.
11 Abandona els teus orfes:ja els pujaré jo;i que les teves viudes confiïn en mi!
12 »Perquè això diu el Senyor: Els qui no estaven sentenciats a beure la copa, també l’han beguda. ¿I tu te n’havies d’escapar? No te n’escaparàs pas: ben cert que la beuràs!
13 Ho juro per mi mateix: Bosrà serà una ruïna, es convertirà en motiu d’estupor, d’oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.»
14 He sentit aquest missatge del Senyor,i un enviat el porta a les nacions:«Reuniu-vos, veniu i ataqueu-lo,sortiu a combatre’l!
15 Jo et faré el més petit dels pobles,mereixedor del més gran menyspreu.
16 T’has enganyatcreient que et feies témer,t’has tornat altiu,perquè vius a les escletxes de la roca,aferrat al cim dels turons;però, ni que hi posis el niucom l’àguila,d’allà i tot et faré caure.Ho dic jo, el Senyor.»
17 Edom serà motiu d’estupor: tothom qui hi passarà, quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta.
18 Serà com la destrucció de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho diu el Senyor. Ningú més no hi viurà ni s’hi refugiarà.
19 «Com un lleó quan pujadel bosc frondós del Jordàcap als pasturatges d’Etan,jo el faré fugir en un momenti establiré el governantque m’he escollit.Qui és com jo?Qui em pot cridar a judici?Hi ha cap reique em pugui plantar cara?
20 Escolteu, doncs, la decisióque el Senyor ha pres contra Edom,les intencions que portacontra els habitants de Teman:els arrossegaran, certament,com petits del ramat;ben cert, ho veurà amb horrorla seva cleda.
21 Els crits de la seva caigudafan tremolar la terra,des del Mar Roigsenten els seus crits d’auxili.
22 Algú vola com una àguilai estén les ales sobre Bosrà.Aquell dia els valents d’Edomencongiran el corcom la dona quan infanta.»
23 Referent a Damasc:«Hamat i Arpad estan consternades,estan inquietes perquè sentenmales noves,com la mar quan s’encrespai no es calma.
24 Damasc, acovardida, es gira i fuig,el pànic l’ha atrapada,li vénen angoixa i dolorscom a la dona quan infanta.
25 Per què no han evacuatla ciutat famosa,que em donava tant de goig?
26 »Per això, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
27 Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.»
28 Referent a Quedar i als reialmes d’Hassor, vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilònia, això diu el Senyor:«Assalteu Quedar,devasteu els nòmades d’orient!
29 Preneu-los tendes i ramats,envelats i tot el bagatge;endueu-vos els seus camells,llanceu contra ells aquest crit:“Terror de tot arreu!”
30 Fugiu, disperseu-vos,habitants d’Hassor,aneu a viure en coves.Ho dic jo, el Senyor.Nabucodonosor, rei de Babilònia,ha pres una decisió contra vosaltres:ara ve amb males intencions.
31 Ataqueu aquest poble tranquil,que viu confiat,sense forrellats ni portes,allunyat de tothom.Ho dic jo, el Senyor.
32 Hi haurà camells per botíi grans ramats per saquejar;dispersaré als quatre ventsaquesta gent de polsos afaitats.D’arreu on transitenels faré venir desgràcies.Ho dic jo, el Senyor.
33 Hassor serà un cau de xacals,una desolació perpètua:ningú més no hi viuràni s’hi refugiarà.»
34 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a Elam. Era a la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà.
35 Això diu el Senyor de l’univers:«Trencaré l’arc d’Elam,el bo i millor del seu poder.
36 Faré que s’abatin sobre Elamels quatre vents,des dels quatre extrems del cel,i dispersaré els elamitespels quatre costats de la terra:no hi haurà nació on no arribin.
37 Amb l’amenaça dels enemics,dels qui busquen de matar-los,escamparé el pànic a Elam.Els faré caure al damuntun gran desastre:l’ardor del meu enuig.Ho dic jo, el Senyor.Els enviaré l’espasa,i els perseguiràfins que els hauré exterminat.
38 Posaré el meu tron a Elami en faré desaparèixerreis i governants.Ho dic jo, el Senyor.
39 Però a la fi dels tempsjo renovaré la vida d’Elam.Ho dic jo, el Senyor.»