1 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada:
2 La terra de Judà està de dol,defalleixen els portals de les ciutats,la gent es plany arreu del país,puja el clam de Jerusalem.
3 Els amos envien els criatsa buscar aigua;van a les cisternes i no en troben,tornen amb les gerres buides;es cobreixen el capconfosos i humiliats.
4 La terra està clivelladaperquè no ha plogut en el país,i els pagesos, decebuts,també es cobreixen el cap.
5 Fins la cérvola abandonales seves cries en ple camp,perquè no hi ha gens d’herba.
6 A les carenes, els ases salvatgesensumen l’aire com els xacals,i se’ls entela la miradaperquè ja no hi ha més pasturatge.
7 Les nostres culpes ens acusen,però tu, Senyor,actua com escau al teu nom!Són moltes les nostres infidelitats,hem pecat contra tu.