14 El Senyor em respongué:– Aquests profetes es valen del meu nom per a profetitzar mentides: jo no els he pas enviat, ni els he encarregat res, ni tan sols els he parlat. Les seves visions són falses: us profetitzen superxeries, falòrnies i impostures, que ells mateixos s’inventen.
15 Per això, aquest és el missatge del Senyor contra aquells profetes: “Parlen en nom meu, quan jo no els he pas enviat, i diuen que no hi haurà guerra ni fam en aquest país. Doncs que sàpiguen aquests profetes que l’espasa els consumirà,
16 i el poble a qui ells profetitzen, amb les dones i els fills i les filles, seran tots llançats per les places de Jerusalem, víctimes de la fam i de l’espasa, i no hi haurà qui els enterri. Jo faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.”
17 »Tu entona davant d’ells aquesta complanta:»“Que es fonguin en llàgrimesels meus ulls,de nit i de dia,que no s’estiguin de plorar:un gran desastre desfà el meu poble,un cop dolorosíssim.
18 Si surto al campveig les víctimes de l’espasa;si entro a la ciutatveig els qui moren de fam.Profetes i sacerdotsvan errants pel paíssense comprendre què passa.
19 Per ventura has rebutjat Judà?¿És que sents repugnància per Sió?Per què ens fereixes tan greumentque no tenim cura?Esperàvem la pau, i res no va bé;esperàvem el remei,i tot són alarmes.”
20 Senyor, reconeixemles nostres maldatsi les culpes dels nostres pares:contra tu tots hem pecat.