1 El Senyor em digué:– Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin.
2 Si et pregunten: “On anirem?”, digues-los: “Això respon el Senyor:»El qui ha d’anar a la pesta,hi anirà,el qui ha d’anar a l’espasa,hi anirà,el qui ha d’anar a la fam,hi anirà,el qui ha d’anar a l’exili,hi anirà.
3 Els deixaré a mercède quatre menes de flagells:de l’espasa, que els matarà;dels gossos, que s’enduranels seus cadàvers;dels ocellots i dels animals feréstecs,que els devorarani no en deixaran res.Ho dic jo, el Senyor.
4 »Faré que siguin un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra, per culpa de Manassès, fill d’Ezequies, rei de Judà, per tot el que ell va fer a Jerusalem.
5 »Qui tindrà pietat de tu, Jerusalem?Qui et planyerà?Qui es desviarà del camíper saber com te trobes?
6 Ets tu qui m’ha abandonati s’ha fet enrere;però ara, cansat de desdir-me’n,he aixecat la mà contra tuper destruir-te.Ho dic jo, el Senyor.
7 Us he ventat amb la palaen cada ciutat del país.He extingit el meu poble,l’he deixat sense fills,però ells no han canviat de conducta.