10 Ai de mi, mare meva!Per què em vas infantar?Sóc un home de plets i de querellesarreu del país.No he prestat ni manllevat,però tothom em maleeix.
11 El Senyor diu: «Et juro que pel teu béet deslligaré les cadenes.Et juro que en tempsde desastres i infortunisfaré que els enemicset vinguin a trobar.
12 Per ventura el ferro dolçpodria trencarl’acer trempat o el bronze?
13 Però a tu, Judà,en paga pels teus pecats,t’abandonaré al pillatgeper tot el teu territori,amb els teus tresors i riqueses,
14 i et sotmetré als teus enemicsen un país que no coneixes,perquè s’ha encèsel foc del meu enuigi cremarà contra vosaltres.»
15 Senyor, tu ho saps:recorda’t de mi i protegeix-me,fes-me justíciacontra els qui em persegueixen.No retinguis el teu enuig:sàpigues que per tu suporto ultratges.
16 Quan m’arribava la teva paraula,jo la devorava:ella ha estat el goigi l’alegria del meu cor.Jo porto el teu nom,Senyor, Déu de l’univers.