1 «El pecat de Judà està escritamb un estilet d’acer,està gravat a punta de diamanten la tauleta del seu cori en els angles dels seus altars.
2 Com si es recordessin dels seus fills,els de Judà es recordendels seus altars,dels seus bosquets sagratsal voltant d’un arbre frondós,dalt dels turons elevats.
3 Ai de tu, que vius a la muntanyai que tens els santuaris en ple camp!Abandonaré al pillatgeels teus tresors i riquesesperquè els recintes sagrats on pequensón per tot el teu territori.
4 Tu deixaràs reposar la terra,aniràs lluny de l’heretatque et vaig donar:et sotmetré als teus enemicsen un país que no coneixes,perquè heu encèsel foc del meu enuig,i cremarà per sempre.»
5 Això diu el Senyor:«Maleït l’homeque confia en els homesi busca qui li faci de braç dret,mentre el seu cors’allunya del Senyor.
6 Serà com un matoll de l’Arabàque mai no tasta la pluja;viu en un desert xardorós,en una terra salabrosaque no es pot habitar.
7 Beneït l’home que es refia del Senyor,que posa en el Senyor la confiança.