13 Esperança d’Israel,quedaran confosostots els qui t’abandonen!Els qui s’aparten de tu, Senyor,seran inscrits en el país dels morts,perquè han abandonat el Senyor,la font d’aigua viva.
14 Senyor, guareix-me i seré guarit,salva’m i seré salvat:a tu s’adreça la meva lloança.
15 Ells em van dient: «Què se n’ha fet,de la paraula del Senyor?Que es compleixi!»
16 Però jo no m’he negata seguir-te davant el ramat,ni tampoc desitjavaque arribés el dia irremeiable.Prou saps que venia de tuallò que sortia dels meus llavis!
17 No siguis per a mi causa d’esglai,tu, refugi meu en dies de desastre.
18 Que quedin avergonyitsels qui em persegueixen, i no jo!Que s’esglaïn ells, i no jo!Aboca damunt d’ellsel dia del desastre,desfés-los amb una doble desfeta!
19 Això em digué el Senyor:– Vés, posa’t a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem.