7 Beneït l’home que es refia del Senyor,que posa en el Senyor la confiança.
8 Serà com un arbreque arrela vora l’aigua,que enfonsa les arrels ran del torrent;no té por quan ve l’estiu,el seu fullatge es manté verd;no es neguiteja en anys de secada,no deixa de donar fruit.
9 No hi ha res més enganyósque el cor: no té remei.Qui és capaç de conèixer-lo?
10 Jo, el Senyor, penetro els corsi examino l’interior dels homes,per pagar a cada unsegons la seva conducta,segons el fruit de les seves obres.
11 Perdiu que cova ous que no ha post,és qui fa fortuna injustament:ha d’abandonar-la en la flor de la vida,i acaba els seus dies sense solta.»
12 Senyor, el lloc sagratdel nostre santuariés des del principiel teu tron excels i gloriós.
13 Esperança d’Israel,quedaran confosostots els qui t’abandonen!Els qui s’aparten de tu, Senyor,seran inscrits en el país dels morts,perquè han abandonat el Senyor,la font d’aigua viva.