23 Tu que habites al Líban,que tens el niu en un cedre,com gemegaràsquan et vinguin els dolors,quan et cargolis com la partera!»
24 «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.
25 Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d’aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus.
26 Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu.
27 Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
28 »¿És tan menyspreable,aquest Jeconies?¿És realment un atuell esmicolat,una gerra que no vol ningú?Per què van ser llançatsell i la seva família,tirats a una terra que no coneixien?
29 Terra, terra, terra,escolta la paraula del Senyor!