6 Això diu el Senyor a la casa reial de Judà:«Tot i que per a mi ets frondosacom els boscos de Galaad,com les altures del Líban,t’asseguro que et convertiréen un desert,en un munt de ciutats deshabitades.
7 Designaré els qui et destruiran,tant els homes com les seves eines,perquè tallin els cedres millorsi els tirin al foc.»
8 Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: «Per què el Senyor ha tractat d’aquesta manera una ciutat tan gran?»
9 Llavors els respondran: «Perquè havien abandonat l’aliança del Senyor, el seu Déu: adoraven altres déus i els donaven culte.»
10 No ploreu el qui ja és mort,no feu més dol per ell!Ploreu més aviat pel qui se’n va,pel qui mai més no tornarà a veurela pàtria on va néixer.
11 Perquè això diu el Senyor sobre Xal·lum, rei de Judà, que va succeir en el tron el seu pare Josies: «Va sortir d’aquesta ciutat i no hi tornarà mai més.
12 Morirà en el lloc on el van deportar, no veurà més aquesta terra.»