1 Després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judà, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l’un al costat de l’altre davant el temple del Senyor.
2 En un dels cistells hi havia figues molt bones, tan bones com les figues primerenques, i a l’altre hi havia figues molt dolentes, tant que no es podien menjar.
3 El Senyor em va dir:– Què veus, Jeremies?Vaig respondre:– Figues: les bones són molt bones; però les dolentes ho són tant, que no es poden menjar de tan dolentes.
4 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula:
5 – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Així com dóna gust de mirar aquestes figues bones, jo també miraré amb benvolença els deportats de Judà al país dels caldeus, que jo mateix he expulsat d’aquesta ciutat.