1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor l’any deu de Sedecies, rei de Judà, que era l’any divuit de Nabucodonosor.
2 Per aquells dies, l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà.
3 Sedecies, rei de Judà, l’hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: “Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l’ocuparà,
4 i Sedecies, rei de Judà, no s’escaparà dels caldeus, sinó que el portaran davant el rei de Babilònia, amb qui parlarà cara a cara i a qui veurà amb els propis ulls.
5 Serà dut a Babilònia, d’on no tornarà fins que jo ho decidiré. Si combateu contra els caldeus, no us en sortireu. Ho dic jo, el Senyor.”»
6 En aquesta situació, Jeremies va dir:– El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
7 “El teu cosí Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, vindrà a dir-te que li compris el camp que té a Anatot, ja que per dret de parentiu et toca a tu de comprar-lo.”