2 – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Vés a trobar Sedecies, rei de Judà, i digues-li: “Això diu el Senyor: Faré caure aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia. Ell hi calarà foc
3 i tu no t’escaparàs de les seves mans, sinó que seràs capturat. Et portaran davant el rei de Babilònia, et veuràs amb ell, i ell et parlarà cara a cara. Aniràs, doncs, a Babilònia.
4 Malgrat tot, Sedecies, rei de Judà, escolta la paraula del Senyor. Això et diu el Senyor: No moriràs víctima de l’espasa,
5 sinó de mort natural. Faran per tu la complanta dita de l’ ‘Ai, senyor!’, com s’ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s’encenien fogueres en els seus enterraments, també s’encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor.”
6 El profeta Jeremies va comunicar tot això a Sedecies, rei de Judà, a Jerusalem,
7 mentre el rei de Babilònia assetjava aquesta ciutat i les ciutats que encara quedaven de tot Judà: les places fortificades de Laquix i Azecà.
8 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que el rei Sedecies i tota la gent que hi havia a Jerusalem s’havien compromès solemnement a proclamar l’alliberament dels esclaus: