11 Només ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, està atacant el país, hem dit: “Entrem a Jerusalem i fugim de l’exèrcit dels caldeus i dels arameus.” Per això ara vivim a Jerusalem.
12 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
13 – Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Vés a dir a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: “Apreneu la lliçó d’una vegada i feu cas de les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor.
14 Vegeu com es compleix l’ordre de Jehonadab, fill de Recab: ell va manar als seus fills que no beguessin vi, i fins avui ells no n’han begut mai, per no desobeir el seu pare. Jo, en canvi, no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no feu cas de mi.
15 Us he enviat dia rere dia els meus servents, els profetes, perquè us diguessin: ‘Convertiu-vos del mal camí, milloreu la vostra conducta, no aneu darrere altres déus ni els adoreu, i així podreu continuar habitant al país que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.’ Però vosaltres no n’heu fet cas ni m’heu obeït.
16 Els fills de Jehonadab, fill de Recab, compleixen el que els va manar el seu pare, però aquest poble no fa cas de mi.
17 Ara, doncs, això diu el Senyor, Déu de l’univers, Déu d’Israel: Faré caure sobre Judà i sobre els habitants de Jerusalem totes les desgràcies que els he anunciat, perquè quan els parlava no em van escoltar i quan els cridava no em van respondre.”